Test d'intolerància alimentària: quins funcionen i quins no
Quan apareixen inflor, gasos, diarrea, digestions pesades o reaccions després de menjar, és normal pensar: “Serà una intolerància alimentària?”
En els últims anys s'han popularitzat desenes de tests que prometen identificar quins aliments “et proven malament”, però la realitat és que no tots tenen validesa científica, ni tots serveixen per detectar intoleràncies reals.
En aquest article t'expliquem, de forma clara i fiable, quines proves funcionen de debò, quines no t'hauries de fer, i com interpretar els resultats per recuperar el control de la teva digestió.
Què és realment una intolerància alimentària
Una intolerància alimentària és la dificultat per digerir, metabolitzar o absorbir un component d'un aliment.
No implica un mecanisme immunitari tipus al·lèrgia (IgE), però sí que pot generar símptomes intensos com:
Inflor i gasos
Dolor abdominal
Diarrea o alternança amb restrenyiment
Nàusees
Fatiga després dels àpats
Cefalees o boira mental
Pesadesa digestiva
El problema és que aquests símptomes s'assemblen molt als del SIBO, la disbiosi o la síndrome de l'intestí irritable, per la qual cosa un mal diagnòstic pot portar a restriccions innecessàries.
Quins tests d'intoleràncies funcionen realment (avalats per evidència)
En medicina digestiva existeixen quatre proves vàlides i acceptades per la comunitat científica. Són les utilitzades en hospitals i unitats d'aparell digestiu.
1. Test d'hidrogen expirat (lactosa, fructosa i sorbitol)
És la prova més utilitzada i validada en digestiu. Mesura la quantitat d'hidrogen/metà que s'exhala després d'ingerir un sucre concret.
Serveix per diagnosticar:
Intolerància a la lactosa
Malabsorció de fructosa
Malabsorció de sorbitol
Fiabilitat: Alta, si es fa amb la preparació adequada i en un centre especialitzat.
Limitació important: Una prova positiva no sempre significa intolerància real. Pot ser un signe de sobrecreixement bacterià (SIBO).
Per això interpretar el resultat amb un especialista és essencial.
2. Test genètic d'intolerància a la lactosa
Analitza variacions en el gen LCT, que determinen la producció de lactasa en adults.
Fiabilitat: Molt alta. És útil per diferenciar intolerància primària (genètica) de secundària (per dany intestinal).
Limitació: Indica predisposició, no la situació actual. És possible tenir el gen “normal” i tenir símptomes per SIBO o inflamació intestinal.
3. Test de sensibilitat al gluten no celíaca (diagnòstic clínic)
No existeix un test analític per detectar-la.
El diagnòstic es basa en:
Descartar celiaquia per serologia i biòpsia.
Descartar al·lèrgia al blat.
Millora clara en retirar el gluten i empitjorament en reintroduir-lo.
Fiabilitat: Mitjana, però és el mètode acceptat.
Important: Mai eliminis el gluten abans de les proves de celiaquia.
4. Genètica de FRUCTOSA: gen ALDOB
(intolerància hereditària a la fructosa)
Aquest punt és clau i se sol oblidar.
La Intolerància Hereditària a la Fructosa (IHF) és una condició genètica greu causada per mutacions en el gen ALDOB, que afecta el metabolisme de la fructosa al fetge.
Aquest test és una anàlisi genètica que identifica mutacions en ALDOB. Està indicat per a:
Persones amb símptomes forts immediats després de consumir fructosa o sorbitol
Nens amb vòmits, hipoglucèmies o rebuig marcat a fruites dolces
Adults amb sospita clínica després de proves negatives de malabsorció
Casos familiars d'IHF
Important:
La intolerància hereditària no es diagnostica amb test d'hidrogen expirat. És una condició metabòlica, no digestiva.
