Tipus d'intoleràncies alimentàries més comunes: símptomes, diagnòstic i tractament
Cada vegada més persones sospiten que certs aliments els provoquen molèsties digestives o cansament, i el terme intolerància alimentària sona amb força.
Però sabies que no totes les intoleràncies són iguals? Algunes estan ben definides i amb proves diagnòstiques clares, mentre que d'altres encara generen debat científic.
En aquest article et parlo de les intoleràncies alimentàries més comunes, els seus símptomes, com es diagnostiquen i quines pautes cal seguir per millorar el teu benestar.
1. Intolerància a la lactosa
Què és?
La intolerància a la lactosa passa quan el cos té dèficit de lactasa, l'enzim encarregat de digerir la lactosa (el sucre de la llet). Com que no es pot descompondre bé, passa al còlon i fermenta, provocant símptomes digestius.
Símptomes
Inflor i gasos
Dolor abdominal
Diarrea
Nàusees després de consumir lactis
La intensitat depèn de la quantitat de lactosa ingerida i del grau de dèficit de lactasa.
Diagnòstic
Test d'alè amb hidrogen (el més utilitzat)
Prova de tolerància a la lactosa
En alguns casos, anàlisi genètica per detectar predisposició
Tractament i dieta
Reduir o eliminar aliments amb lactosa: llet, formatges frescos, iogurt convencional, nata, gelats.
Optar per alternatives: begudes vegetals, productes "sense lactosa" o formatges curats (amb molt poca lactosa).
Algunes persones toleren petites quantitats segons el seu nivell de sensibilitat.
2. Intolerància a la fructosa
Què és?
La fructosa és un sucre present en fruites, mel i nombrosos aliments processats.
Hi ha diferents tipus d'intolerància a la fructosa, amb mecanismes i repercussions molt diferents:
Malabsorció primària de fructosa
Es deu a una fallada en el transportador intestinal GLUT-5, encarregat d'absorbir la fructosa a l'intestí prim.
Com a conseqüència, la fructosa no absorbida arriba al còlon, on fermenta i causa símptomes digestius.
Intolerància secundària a la fructosa
És la forma més freqüent.
Apareix quan la mucosa intestinal està danyada o inflamada (per exemple, després d'una gastroenteritis, malaltia celíaca no tractada, disbiosi o sobrecreixement bacterià).
El problema no és el transportador en si, sinó la capacitat reduïda d'absorció per la irritació de les cèl·lules intestinals o un desequilibri de la microbiota.
En molts casos, en tractar la causa subjacent, la tolerància a la fructosa millora.
Intolerància hereditària a la fructosa (IHF)
És un trastorn genètic poc freqüent però greu, causat per mutacions en l'enzim aldolasa B, que impedeixen metabolitzar la fructosa.
Afecta el fetge, l'intestí i els ronyons.
El diagnòstic es confirma mitjançant anàlisi genètica (ADN).
Molt important: no s'ha de realitzar un test d'alè amb hidrogen en aquests pacients, ja que podria ser perillós.
El tractament és una dieta estricta sense fructosa, sacarosa ni sorbitol, supervisada per especialistes.
Símptomes (en malabsorció i intolerància secundària)
Inflor abdominal i gasos
Dolor abdominal després de menjar fruita, mel o productes amb fructosa afegida
Diarrea o Dynamic_Heces blanes
Fatiga i malestar
Diagnòstic
Test d'alè amb hidrogen (vàlid en casos de malabsorció o intolerància secundària).
Història clínica detallada i diari d'alimentació.
Anàlisi genètica en cas de sospita d'intolerància hereditària a la fructosa.
Tractament
Dieta baixa en fructosa, individualitzada segons tolerància.
Evitar fruites molt riques en fructosa (poma, pera, mango, cirera, síndria).
Preferir fruites amb millor proporció de glucosa/fructosa (fruits vermells, cítrics, kiwi).
Controlar també el consum de sorbitol i poliols, que dificulten l'absorció de fructosa.
En la intolerància secundària, abordar primer la causa subjacent (inflamació intestinal, disbiosi, SIBO, celiaquia, etc.).
3. Sensibilitat al gluten no celíaca
Què és?
No s'ha de confondre amb la malaltia celíaca ni amb l'al·lèrgia al blat.
La sensibilitat al gluten no celíaca és una condició en la qual la persona presenta símptomes digestius i extra-digestius en consumir gluten, però sense dany intestinal ni anticossos típics de la celiaquia.
Símptomes
Inflor, gasos i diarrea
Dolor abdominal
Fatiga, boira mental
Dolors musculars o de cap
Els símptomes solen millorar en retirar el gluten i reaparèixer en reintroduir-lo.
Diagnòstic
No existeix cap prova específica.
El diagnòstic és d'exclusió, després de descartar:
Malaltia celíaca
Al·lèrgia al blat
Una vegada descartades, s'avalua la millora clínica amb dieta sense gluten supervisada.
Tractament
Retirada del gluten de manera controlada i supervisada per un professional de la salut.
No sempre és necessari portar una dieta tan estricta com en la celiaquia, però depèn de cada cas.
Conclusió
Les intoleràncies alimentàries són més freqüents del que pensem i, tot i que no posen en risc la vida com una al·lèrgia, sí que poden afectar molt la qualitat de vida.
Identificar si es tracta d'intolerància a la lactosa, a la fructosa o sensibilitat al gluten és clau per adaptar l'alimentació i recuperar el benestar digestiu.
Pròxims posts relacionats que completaran aquest bloc de continguts:
Com es diagnostiquen les intoleràncies alimentàries
Alimentació i estil de vida per millorar la tolerància als aliments.
